1. Comprensió. Criteris d’avaluació:
– Comprèn i interpreta les informacions més rellevants de textos orals i escrits de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicació.
– Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees en els textos que expressen el perquè de les coses o el raonament i les argumentacions.
– Comprèn la interrelació de les idees exposades en diferents tipus de text i sintetitza els arguments exposats.
– Valora, de manera crítica, el contingut de missatges orals i escrits, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.
-Identifica els diferents registres de la comunicació: formals, no formals i col·loquials, estàndard.
2. Expressió. Criteris d’avaluació:
– Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals concretes: exposició, argumentació, narració, descripció, i instrucció.
– Aplica els criteris bàsics de les propietats textuals: adequació, coherència, cohesió i correcció com a base de regulació en l’elaboració de les produccions pròpies i en la seva presentació final.
– Elabora resums, síntesis i elabora textos amb una organització estructurada i clara, i expressa opinions raonades.
3. Utilització de la llengua. Criteris d’avaluació:
– Aplica els elements característics del registre lingüístic corresponent als diferents àmbits d’ús dels textos produïts i selecció del lèxic i la sintaxi adequats en cada situació comunicativa.
– Analitza les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context.
– Utilitza els elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees exposades en textos escrits: connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs i adequació dels registres lingüístics a les funcions comunicatives.
– Utilitza la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades).
– Fa ús de les normes ortogràfiques i gramaticals en la realització dels textos propis, tot mostrant interès per la bona presentació.
– Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions.
– Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil i la precisió lèxica. Identifica i utilitza els recursos de la sinonímia i antonímia, polisèmia, homonímia, els hipònims i hiperònims, derivats, locucions i frases fetes, i sentits propis i figurats.